Orientació terapèutica

Les meves perspectives de l’ésser humà i de la psicoteràpia

Parteixo d’una visió holística de l’ésser humà, que entenc com un sistema integrat per les dimensions fisiològica, somàtica, emocional, cognitiva i espiritual, totes les quals s’influencien mútuament, donant lloc a la nostra experiència.

La manera com ens experimentem a nosaltres mateixos, els altres i el món comença a forjar-se en el moment mateix de la concepció i és un fruit complex del nostre procés de socialització.

La qualitat dels vincles establerts amb les figures principals de criança, les experiències viscudes i el context social en què hem nascut i crescut interactuen per configurar la nostra identitat, la nostra manera de relacionar-nos, la nostra habilitat per a autoregular-nos i la manera d’experimentar i d’interpretar el que ens passa i, en conseqüència, d’actuar. Configuren, doncs, tant els nostres recursos com les nostres limitacions. Atès que aquest procés es forja de manera inconscient, un primer pas necessari vers viure amb major llibertat consisteix en afavorir la consciència d’un mateix i explorar les causes històriques que expliquen que siguem com som en l’actualitat.

Basant-me en la concepció de salut de l’Organització Mundial de la Salut, que la defineix com “un estat de complet benestar físic, mental i social, no només l’absència d’afeccions i malalties” (OMS, 1946), entenc la psicoteràpia com un procés d’acompanyament cap a conèixer-se un mateix i viure amb fidelitat a qui hom és, així com amb major llibertat respecte els condicionaments i limitacions derivats de la seva experiència de vida fins el moment present. La relació terapèutica esdevé un vehicle bàsic per a la consecució d’aquests objectius. És el vincle basat en la presència plena, la sintonia i l’acceptació positiva incondicional aquell que afavoreix l’exploració de l’experiència que es va desplegant a cada moment i d’aspectes inconscients amb la màxima seguretat, incideixi en les causes del patiment psicològic experimentat i, en últim terme, promogui els canvis desitjats per cadascú. Com a finalitat última contemplo afavorir la connexió amb el propi potencial de sanació.

Teòricament, em nodreixo de models d’orientació humanista i integro conceptes i tècniques, entre d’altres, de la Psicoteràpia integrativa, la Psicoteràpia centrada en la persona, la Psicoteràpia de reprocessament del traumaels Sistemes de la família interna, la Gestalt i de models corporals com la Biosíntesi, la Psicoteràpia centrada en el cos (Mètode Hakomi) i el Model sensoriomotriu de la psicoteràpia.

PSICOTERÀPIA CENTRADA EN EL CLIENT

Creada per Carl Rogers, parteix de la unicitat de cada persona i es caracteritza per la llibertat i responsabilitat d’aquesta en el seu treball de transformació.  Posa de relleu la importància de tres actituds bàsiques en el terapeuta per facilitar el procés d’ampliar el propi concepte del jo per arribar a ser qui hom és: l’acceptació positiva incondicional, l’empatia i la congruència.

sistemes de la família interna

Formulat per Richard Schwartz, postula que la ment està composada per parts (subpersonalitats), i el Self, l’essència de qui som i l’agent de sanació psicològica. L’objectiu consisteix en alliberar les càrregues de les parts que han assumit rols extrems per tal que puguin assumir papers sans, harmonitzar les relacions entre elles i aconseguir ser liderat pel Self.

Psicoteràpia Gestalt

Gestada per Fritz Perls, aquest la defineix com “la filosofia d’allò obvi“, atès que es focalitza en l’experiència de l’aquí i l’ara de la persona. Caracteritzada per la creativitat terapèutica i l’ús de diversitat de tècniques, té com a finalitat, segons Perls, “integrar totes les parts disperses, alienades i desposseïdes del si mateix i fer de la persona, novament, un tot sencer”.

Biosíntesi

Elaborat per David Boadella, sota el nom d'”integració de vida“, aquest model de psicoteràpia corporal (integradora de les  dimensions física, emocional, mental i espiritual) treballa per la reintegració dels tres corrents de vida derivades del desenvolupament embrionari mitjançant el grounding (retonificació dels músculs i la postura), el centring (alliberament de la respiració i l’emoció) i el facing (contacte ocular, veu i comunicació).